* La o i la u àtones .
En els dialectes orientals, excepte en el balear, la o en posició àtona es pronuncia com una u.
Exemple : Botó - La primera o es pronuncia com una u i la segona com una o perquè és la vocal tònica.Més informació sobre al o i la àtones
- En les terminacions
* La majoria tant de noms com tant d'adjectius acabats en u àtona s'escriuen amb o. Exemples : totxo, morro, lloro, bitxo, mosso.
* S'escriuen amb u les paraules acabades en el diftongs següents : au, eu,iu, ou. Exemples : babau, neu, riu, nou.
* També s'escriuen amb u les paraules : assidu, ímpetu, individu, ingenu, mutu, perpetu, ritu, tribu...
* S'escriuen amb o els plurals masculins dels substantius i adjectius que acaben en -o, -ç, -ig, -sc, -st, -tx,-x, -ix i -xt. Exemples : matxos, veloços, desitjos ( o desigs), masos, frescos, ( o frescs), testos ( o tests), empatxos, reflexos, feixos, pretextos, ( o pretexts ).
* Els mots que acaben en u fan el plural en -us. Exemples: assidus, ímpetus,individus, ingenus, babaus, rius, nous...
* Les paraules que en singular tenen la terminació -us són invariables en el plural. Exemples: el/els virus, el/els globus, el/els cactus, el/els porus...
Pel que fa a les terminacions verbals:
* S'escriu amb o la primera persona de singular del present d'indicatiu. Exemples : dono, rebo, penso...
* S'escriuen amb u les terminacions de la segona persona del plural dels temps verbals en diftong. Exemples: doneu, rebíeu, penséssiu...
ELS LEXEMES O ARRELS
* Per saber si els so de la u àtona en el lexema d'un substantiu o adjectiu s'ha d'escriure amb o o bé amb u, cal buscar una paraula de la mateixa família que contingui o o bé u en posició tònica. Exemples: bocassa- boca; rocallós - roca; punxegut - punxa-
* En el cas dels verbs, hem de fixar-nos en la tercera persona del singular del present d'indicatiu, i escriure o o bé u segons la vocal tònica que hi trobem. Exemple : ell toca - toca, toqueu, tocava, tocaria...
ell busca - buscar, busqueu, buscaria, buscava, buscaria...
* Els verbs collir, escopir, sortir i tossir no segueixen la norma anterior. Aquests verbs, quan el lexema és àton, s'escriuen amb o. Exemple : cus, escup, surt, tus (formes tòniques), però cosia, cosiria, escopiré, escopint, sortiríem, sortia, tossíeu, tossiràs...
*En els verbs poder i voler, totes les formes que es pronuncien amb u àtona s'escriuen amb o, excepte les formes del present de subjuntiu i les de l'imperatiu, que s'escriuen amb u : pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin; pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin,;vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.
RECORDA QUE ...
Hi ha paraules que només podem saber si s'escriuen amb o o amb u si les recordem de memòria o si consultem el diccionari. A continuació, tens una llista de paraules que cal que memoritzis:
PARAULES QUE S’ESCRIUEN AMB 0
|
PARAULES QUE S’ESCRIUEN AMB U
|
Atordir embotit pèndol sofrir
Avorrir-se escrúpol ploma sorgir
Botifarra fonament podrir sospir
Capítol Hongria polir tamboret
Cartolina Joan rètol títol
Cobir joglar rigorós tomba
Cumplir joventut robí tonyina
Cònsol monyó Romania torró
Croada nínxol rossinyol triomf |
Brúixola subornar
Bufetada sufocar
Butlletí supèrrbia
Butxaca suportar
Escullera riu
Esdrúixol tramuntana
Focus turmell
Muntanya turment
Muntar vidu
|
EL SINTAGMA NOMINAL. DETERMINANTS I COMPLEMENTS DEL NOM
- EL SINTAGMA NOMINAL
El sintagma nominal té com a nucli, és a dir, com a element principal imprescindible, el nom o substantiu,que pot anar acompanyat de determinants i de complements de nom.
Cal tenir en compte, a més, quie el nucli del sintagma nominal també pot ser un pronom, ja que és la categoria gramatical que substitueix el nom.
Sintagma nominal = (determinants + nucli ( nom o pronom ) + (complements de nom).
Barcelona; una truita de pernil ;
la Lluïsa ; sabates noves; el riu Llobregat; jo
Concretament el sintagma nominal pot presentar les estructures següents:
NOM - Cirera Mariona, meravella...
DETERMINANT+ NOM - la cuina ; molts treballadors...
NOM+ COMPLEMENT DE NOM - roba bruta ; examen d'anglès...
DETERMINANT + NOM+ COMPLEMENT DE NOM - L'avi de l'Arnau, un got trencat,...
PRONOM - tu, nosaltres, ho...
ELS DETERMINANTS
ARTICLES : el, la, els les
DEMOSTRATIUS : Aquest, aquesta aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles.
POSSESSIUS: meu, teu, seu, nostre, vostre, seu, meva, teva, seva, nostra, vostra, seva, meus, teus, seus nostres, vostres, seus, meves, teves, seves, nostres, vostres, seves.
QUANTITATIUS VARIABLES : molt. molta, molts moltes; poc, poca, pocs poques; quant, quanta, quants, quantes; tant, tanta, tants, tantes; bastant, bastants; gaire, gaires.
QUANTITATIUS INVARIABLES: massa, força, prou, més menys, gens.
INDEFINITS VARIABLES: algun, alguna, alguns, algunes,; altre, altra, altres, altres; cert, certa, certs, certes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; un, una, uns, unes; tot, tota, tots, totes; ambdós, ambdues; qualsevol, qualssevol; tal, tals.
INDEFINITS INVARIABLES: cada, sengles, cap.
NUMERALS CARDINALS: un/a, dos/dues, tres, quatre,cinc, sis, set...
NUMERALS ORDINALS : primer, primera, primers, primeres, segon, tercer, quart, cinquè.
NUMERALS MÚLTIPLES: doble, triple, tripla, quàdruple, quàdrupla, quintuple, quintupla...
NUMERALS PARTITIUS: mig, mitja, mitjos, mitges, terç, terça, terços, terces, quart, quarta, quarts, quartes, cinquè, cinquena, cinquens, cinquenes, sisè, sisena, sisens sisenes, mil·lèsim, mil·lèsima, mil·lèsims, mil·lèsimes...
NUMERALS COL·LECTIUS : parell, desena, dotzena, quinzena, centenar, miler...
INTERROGATIUS EXCLAMATIUS: quin, quina, quins, quines.
Cal tenir en compte que:
* En algunes ocasions pot aparèixer més d'un determinant davant del nom:
La meva bicicleta ; el primer dia de l'any; una altra idea.
* Els determinants possessius també poden aparèixer darrere el nom: Casa seva.
ELS COMPLEMENTS DEL NOM:
El nom pot anar acompanyat d'un adjectiu o sintagma adjectival, d'un sintagma preposicional o bé d'un altre nom que el complementi, és a dir, que s'hi refereixi i que alhora en depengui.
Poden fer la funció de complement de nom les categories i sintagmes següents:
* L'adjectiu io el sintagma adjectival - Mot o mots que qualifiquen el nom perquè en diuen alguna característica.
un retolador gruixut ; ulleres molt netes; el cavall veloç...
* El sintagma preposicional - Sintagma nominal precedit de preposició. Les preposicions més habituals són : de, amb, sense, a...
un llibre d'història ; aigua amb gas, musclos a la marinera...
* El nom en aposició - Acostumen a ser noms propis.
el senador Garriga; la vaca Connie; Eivissa i Formentera, les illes Pitiüses.
Un sintagma nomina pot tenir més d'un complement de nom, i tant poden aparèixer davant com darrere del nom:
la taula gran C.N. ( adjectiu) del menjador C.N.(s. preposicional) ; un petit C.N. (adjectiu) resum de la lliçó C.N. (s.preposicional) ; la millor (adjectiu) novel·la policíaca (adjectiu)
HOMONIMIA I POLISÈMIA
Mots homònims
Els mots homònimes són els que tenen la mateixa forma, però significat diferent, com per exemple: apuntar "prendre nota" i apuntar, "fixar un objecte introduint-ne solament la punta". els mots homònims, al diccionari, tenen entrades diferents perquè són paraules que provenen d'arrels diferents, encara que presentin la mateixa forma.
Exemple : ara1- s. Alter en què s'ofereixen sacrificis.
ara2- adv. En aquest moment.
Mots homòfons i mots homògrafs.
Diem que són mots homòfons quan coincideixen en la pronúncia, però no en la grafia. per exemple, són homòfons els mots buit "que no conté res" i vuit " set més un, 8".
Diem que són mots homògrafs quan coincideixen només en la grafia, però no en la pronúncia. Per exemple, son "el seu" i son "ganes de dormir. Difereixen en el so de la vocal o.
Quan es produeix una coincidència plena de grafia i pronúncia entre diferents mots, diem que aquests són homònims parcials. En canvi , els mots que s'escriuen i es pronuncien igual són homònims perfectes .Un exemple d'homònim perfecte és : nou "fruit de la noguera", i nou " vuit més 1, 9".
Mots polisèmics
