La a i la e en posició àtona es pronuncien com a vocal neutra en català oriental. Aquesta vocal no sona ni com una a ni com una e , i el fet que aquest so es pugui escriure amb dues lletres fa que s'hagi d'anar alerta amb l'ortografia. exemples: ioga, espia, llebre, sèrie... vegeu l'enllaç següent:Ortografia de la vocal neutra
Pots consultar aquest enllaç per fer dictats Dictats
CATEGORIES, SINTAGMES I FUNCIONS . L'ORACIÓ
Les categories gramaticals i els sintagmes fan referència a la forma de les paraules o dels grups de paraules; en canvi, les funcions sintàctiques són les relacions que mantenen entre elles.
- Categoria
La categoria gramatical fa referència a cadascun dels diferents tipus de mot que té una llengua. Els mots es classifiquen segons la forma i el significat. Hi ha vuit categories gramaticals.
TIPUS DE MOTS
| |
VARIABLES
|
INVARIABLES
|
Nom o substantiu - dona, tortuga, cadira, alegria...
Adjectiu -vermell, gran, intel·ligent...
Verb - córrer, ser, florir...
Determinant - Aquest, meu, algun...
Pronom - ells, això, hi...
|
Adverbi- allà, ara, bé, molt...
Preposició - a, de, amb, per, sense, contra...
Conjunció- i, però, o bé, ja que...
|
Els mots variables presenten formes diferents segons el gènere, el nombre, la persona, el mode o el temps.
En canvi, els mots invariables sempre tenen la mateixa forma. Fixa't que els adverbis, les preposicions i les conjuncions no els pots posar en femení, ni en plural, ni en present ni en passat, etc.
En el següent enllaç tens una informació completa de les categories gramaticals:Les categories gramaticals i també pot trobar Explicacions complementàries.
-Sintagma
El sintagma fa referència al grup de mots que formen una unitat al voltant d'un nucli. Hi ha cinc tipus de sintagmes.
La sintaxi
- El sintagma nominal
- El sintagma verbal
- El sintagma adjectival
- El sintagma adverbial
- La preposició
- Exercicis categories gramaticals.
- Exercicis de sintaxi.
Els sintagmes. Esquema
CAMPS SEMÀNTICS
Un camp semàntic és un grup de paraules que estan relacionades entre elles perquè es refereixen a un mateix àmbit de la realitat. Per exemple, els mots tronc, muscle, malucs... pertanyen al camp semàntic del cos humà.
Aquests mots, però els podem agrupar en camps semàntics més concrets: l'aparell circulatori ( vena, artèria, jugular...), el sistema nerviós ( cervell, cerebel, medul·la...), la musculatura ( bíceps, tríceps, abdomen, bessons...)...
Hiperònims i hipònims
- Un hiperònim és una paraula que inclou, dins el seu significat, el d'altres mots. Per exemple, el mot vehicle és hiperònim de : cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta...
- Un hipònim és un mot el significat del qual està inclòs en el d'un hiperònim i, per tant, és menys ampli. Per exemple, els mots cotxe, bicicleta, patinet, motocicleta...són hipònims del mot vehicle.
LA ROMANITZACIÓ
La romanització va començar al segle III aC amb l'arribada dels romans a la península Ibèrica, cosa que va suposar una lenta i progressiva implantació de la llengua llatina i dels costums culturals romans.Aquest fet va comportar tot un seguit de canvis econòmics, socials i culturals. El llalí vulgar, que era la llengua que parlaven els soldats romans, es va anar implantant i consolidant fins que va acabar substituint les llengües anteriors a la invasió, l'íber i el celta.
Amb la caiguda de l'Imperi romà, al segle V dC, el llatí, llengua que s'havia implantat a la Peníncula, va començar un lent procés d'evolució i transformació. Al segle VIII, com a conseqüència d'aquest canvi, van néixer les llengües romàniques ( l'italià, el francès, el castellà, el galaicoportuguès, el romanès, el sard el retoromànic, l'occità i el català ).
Les causes que van influir en l'evolució del llatí va a una llengua o una altra van ser:
* La provinença dels colonitzadors i la intensitat de la romanització soferta a cada territori.
* La influència de les llengües anteriors al llatí (íber, celta, basc) i de les posteriors (àrab, germànic...)
*La influència de les llengües veïnes a causa de les relacions culturals, comercials...
- Ampliació de les llengües romàniques
- El llatí i les llengües romàniques
UNITAT 2
* La o i la u àtones .
En els dialectes orientals, excepte en el balear, la o en posició àtona es pronuncia com una u.
Exemple : Botó - La primera o es pronuncia com una u i la segona com una o perquè és la vocal tònica.Més informació sobre al o i la àtones
- En les terminacions
* La majoria tant de noms com tant d'adjectius acabats en u àtona s'escriuen amb o. Exemples : totxo, morro, lloro, bitxo, mosso.
* S'escriuen amb u les paraules acabades en el diftongs següents : au, eu,iu, ou. Exemples : babau, neu, riu, nou.
* També s'escriuen amb u les paraules : assidu, ímpetu, individu, ingenu, mutu, perpetu, ritu, tribu...
Exercicis per a la vocal o/u
- Mapa de la pronúncia de la o /u
* S'escriuen amb o els plurals masculins dels substantius i adjectius que acaben en -o, -ç, -ig, -sc, -st, -tx,-x, -ix i -xt. Exemples : matxos, veloços, desitjos ( o desigs), masos, frescos, ( o frescs), testos ( o tests), empatxos, reflexos, feixos, pretextos, ( o pretexts ).
* Els mots que acaben en u fan el plural en -us. Exemples: assidus, ímpetus,individus, ingenus, babaus, rius, nous...
* Les paraules que en singular tenen la terminació -us són invariables en el plural. Exemples: el/els virus, el/els globus, el/els cactus, el/els porus...
Pel que fa a les terminacions verbals:
* S'escriu amb o la primera persona de singular del present d'indicatiu. Exemples : dono, rebo, penso...
* S'escriuen amb u les terminacions de la segona persona del plural dels temps verbals en diftong. Exemples: doneu, rebíeu, penséssiu...
ELS LEXEMES O ARRELS
* Per saber si els so de la u àtona en el lexema d'un substantiu o adjectiu s'ha d'escriure amb o o bé amb u, cal buscar una paraula de la mateixa família que contingui o o bé u en posició tònica. Exemples: bocassa- boca; rocallós - roca; punxegut - punxa-
* En el cas dels verbs, hem de fixar-nos en la tercera persona del singular del present d'indicatiu, i escriure o o bé u segons la vocal tònica que hi trobem. Exemple : ell toca - toca, toqueu, tocava, tocaria...
ell busca - buscar, busqueu, buscaria, buscava, buscaria...
* Els verbs collir, escopir, sortir i tossir no segueixen la norma anterior. Aquests verbs, quan el lexema és àton, s'escriuen amb o. Exemple : cus, escup, surt, tus (formes tòniques), però cosia, cosiria, escopiré, escopint, sortiríem, sortia, tossíeu, tossiràs...
*En els verbs poder i voler, totes les formes que es pronuncien amb u àtona s'escriuen amb o, excepte les formes del present de subjuntiu i les de l'imperatiu, que s'escriuen amb u : pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin; pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin,;vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.
RECORDA QUE ...
Hi ha paraules que només podem saber si s'escriuen amb o o amb u si les recordem de memòria o si consultem el diccionari. A continuació, tens una llista de paraules que cal que memoritzis:
PARAULES QUE S’ESCRIUEN AMB 0
|
PARAULES QUE S’ESCRIUEN AMB U
|
Atordir embotit pèndol sofrir
Avorrir-se escrúpol ploma sorgir
Botifarra fonament podrir sospir
Capítol Hongria polir tamboret
Cartolina Joan rètol títol
Cobrir joglar rigorós tomba
Complir joventut robí tonyina
Cònsol monyó Romania torró
Croada nínxol rossinyol triomf |
Brúixola subornar
Bufetada sufocar
Butlletí supèrrbia
Butxaca suportar
Escullera riu
Esdrúixol tramuntana
Focus turmell
Muntanya turment
Muntar vidu
|
EL SINTAGMA NOMINAL. DETERMINANTS I COMPLEMENTS DEL NOM
- EL SINTAGMA NOMINAL
Cal tenir en compte, a més, quie el nucli del sintagma nominal també pot ser un pronom, ja que és la categoria gramatical que substitueix el nom.
Sintagma nominal = (determinants + nucli ( nom o pronom ) + (complements de nom).
Barcelona; una truita de pernil ;
la Lluïsa ; sabates noves; el riu Llobregat; jo
Concretament el sintagma nominal pot presentar les estructures següents:
NOM - Cirera Mariona, meravella...
DETERMINANT+ NOM - la cuina ; molts treballadors...
NOM+ COMPLEMENT DE NOM - roba bruta ; examen d'anglès...
DETERMINANT + NOM+ COMPLEMENT DE NOM - L'avi de l'Arnau, un got trencat,...
PRONOM - tu, nosaltres, ho...
ELS DETERMINANTS
ARTICLES : el, la, els les
DEMOSTRATIUS : Aquest, aquesta aquests, aquestes, aquell, aquella, aquells, aquelles.
POSSESSIUS: meu, teu, seu, nostre, vostre, seu, meva, teva, seva, nostra, vostra, seva, meus, teus, seus nostres, vostres, seus, meves, teves, seves, nostres, vostres, seves.
QUANTITATIUS VARIABLES : molt. molta, molts moltes; poc, poca, pocs poques; quant, quanta, quants, quantes; tant, tanta, tants, tantes; bastant, bastants; gaire, gaires.
QUANTITATIUS INVARIABLES: massa, força, prou, més menys, gens.
INDEFINITS VARIABLES: algun, alguna, alguns, algunes,; altre, altra, altres, altres; cert, certa, certs, certes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; un, una, uns, unes; tot, tota, tots, totes; ambdós, ambdues; qualsevol, qualssevol; tal, tals.
INDEFINITS INVARIABLES: cada, sengles, cap.
NUMERALS CARDINALS: un/a, dos/dues, tres, quatre,cinc, sis, set...
NUMERALS ORDINALS : primer, primera, primers, primeres, segon, tercer, quart, cinquè.
NUMERALS MÚLTIPLES: doble, triple, tripla, quàdruple, quàdrupla, quintuple, quintupla...
NUMERALS PARTITIUS: mig, mitja, mitjos, mitges, terç, terça, terços, terces, quart, quarta, quarts, quartes, cinquè, cinquena, cinquens, cinquenes, sisè, sisena, sisens sisenes, mil·lèsim, mil·lèsima, mil·lèsims, mil·lèsimes...
NUMERALS COL·LECTIUS : parell, desena, dotzena, quinzena, centenar, miler...
INTERROGATIUS EXCLAMATIUS: quin, quina, quins, quines.
Cal tenir en compte que:
* En algunes ocasions pot aparèixer més d'un determinant davant del nom:
La meva bicicleta ; el primer dia de l'any; una altra idea.
* Els determinants possessius també poden aparèixer darrere el nom: Casa seva.
ELS COMPLEMENTS DEL NOM:
El nom pot anar acompanyat d'un adjectiu o sintagma adjectival, d'un sintagma preposicional o bé d'un altre nom que el complementi, és a dir, que s'hi refereixi i que alhora en depengui.
Poden fer la funció de complement de nom les categories i sintagmes següents:
* L'adjectiu io el sintagma adjectival - Mot o mots que qualifiquen el nom perquè en diuen alguna característica.
un retolador gruixut ; ulleres molt netes; el cavall veloç...
* El sintagma preposicional - Sintagma nominal precedit de preposició. Les preposicions més habituals són : de, amb, sense, a...
un llibre d'història ; aigua amb gas, musclos a la marinera...
* El nom en aposició - Acostumen a ser noms propis.
el senador Garriga; la vaca Connie; Eivissa i Formentera, les illes Pitiüses.
Un sintagma nomina pot tenir més d'un complement de nom, i tant poden aparèixer davant com darrere del nom:
la taula gran C.N. ( adjectiu) del menjador C.N.(s. preposicional) ; un petit C.N. (adjectiu) resum de la lliçó C.N. (s.preposicional) ; la millor (adjectiu) novel·la policíaca (adjectiu)
HOMONIMIA I POLISÈMIA
Mots homònims
Els mots homònimes són els que tenen la mateixa forma, però significat diferent, com per exemple: apuntar "prendre nota" i apuntar, "fixar un objecte introduint-ne solament la punta". els mots homònims, al diccionari, tenen entrades diferents perquè són paraules que provenen d'arrels diferents, encara que presentin la mateixa forma.
Exemple : ara1- s. Alter en què s'ofereixen sacrificis.
ara2- adv. En aquest moment.
Mots homòfons i mots homògrafs.
Diem que són mots homòfons quan coincideixen en la pronúncia, però no en la grafia. per exemple, són homòfons els mots buit "que no conté res" i vuit " set més un, 8".
Diem que són mots homògrafs quan coincideixen només en la grafia, però no en la pronúncia. Per exemple, son "el seu" i son "ganes de dormir. Difereixen en el so de la vocal o.
Quan es produeix una coincidència plena de grafia i pronúncia entre diferents mots, diem que aquests són homònims parcials. En canvi , els mots que s'escriuen i es pronuncien igual són homònims perfectes .Un exemple d'homònim perfecte és : nou "fruit de la noguera", i nou " vuit més 1, 9".
L'homonímia
Exercicis de l'homonímia
La polisèmia
Els mots polisèmics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada