UNITAT 3

LES FAULES I LA LITERATURA DIDÀCTICA 

Hi ha una bona colla de textos en la tradició literària que tenen una finalitat didàctica.  La faula n'és un exemple clar. Es tracta duna narració en prosa o en vers protagonitzada generalment per animals - o éssers inanimats- que simbolitzen vicis o virtuts humanes. En conclusió, sol incloure una moralitat.


Jean de la Fontaine ( Château- Tierry, xampanya, 1621- París, 1695), poeta i narrador francès, és l'autor de faules més prolífic. Les seves 238 composicions estan recollides en dotze llibres que ens revelen un mosaic divers dels comportaments, els vicis i les virtuts de la societat humana.
La faula i el conte són exemples de literatura moralitzadora en què uns autors basteixen una història per tal de difondre un ensenyament, però la llengua disposa de refranys - dites populars- i proverbis- frases antigues i populars que contenen un ensenyament molral- que es transmeten per tradició i també tenen una finalitat didàctica.
Les màximes són una altra modalitat de sentències morals que es donen com a veritats i com a regles de conducta. Santiago Rusiñol ( Barcelona 1861- Aranjuez, 1931) va escriure un llibre titulat Màximes i mals pensaments (1927) en què recollia, des d'una òptica humorística, algunes sentències de collita pròpia, que es poden considerar exemples de preceptes morals. A continuació en tens unes quantes:
- Quan un  home cau i els altres no riuen, mal senyal per al qui ha caigut.
- Els col·leccionistes d'antiguitats són els drapaires del record.
- Quan un home té picor al braç es grata i quan en té al cervell fa bestieses.
- Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de tren serien els homes més savis.
- Quan un home té raó no crida, i quan no en té, crida per fer veure que en té.
- Els regals que fan els gran multimilionaris a la humanitat no solen ser regals sinó propines.
                                 Sanbtiago Rusiñol - Màximes i mals pensaments.(1927)                         

Proverbis sobre l'amistat      Proverbis sobre la saviesa    Proverbis sobre la vida   Proverbis sobre la mentida

Frases cèlebres




                                                            La llebre i la tortuga   

LA SÍL·LABA, EL DIFTONG I EL HIAT.
Normes
- Una síl·laba és cadascún dels cops de veu que fem quan pronunciem una paraula. Segons el nombre de síl·labes que tenen els mots es classifiquen en:
Monosíl·labs
Poesia infantil i juvenil
Bisíl·labs
Tetrasíl·labs
Pentasíl·labs
Hexasíl·labs
Separació de síl·labes
Síl·laba, diftong i dièresi
EXERCICIS DE SEPARACIÓ DE SÍL·LABES

PARTICIÓ DE MOTS
Les paraules que no acaben senceres a final de ratlla es parteixen tenint en compte les síl·labes. Aquestes són les principals normes de partició:
- No es pot deixar cap vocal sola ni a principi ni a final de ratlla, exepte si va apostrofada. Així, el mot mania cal separar-lo d'aquesta manera: ma-nia, i no d'questa : mni-a; igualment, cal separar aliment així: ali-ment i no així: a-liment, però sí que és correcta la partició l'a-liment.
- En el cas dels mots compostos i els que tenen un prefix, cal distingir les unitats que els formen. Exemples : des-in-to-sic-ar, des- es-pe-rat, mal-hu-mor...
- Pel que fa als dígrafs (dues lletres que representen un sol so i es pronuncien com un sol so):
* Es parteixen a final de línia els grups consonàntics rr,ss,sc,ix, l·l, mm, nn, tg, tj, tl, tm,tx,tz. Exemplesl: por-ró, pas-sa-dís,es-ce-na,cui-xa, il-le-gal,im-mo-bil,in-nat, pat-ge, mit-jó, trans-at-làn-tic,guat-lla, at-mos-fe-ra, cot-na,rat-xa,dot-ze.
* No es parteixen a final de línia els dígrafs gu, qu, ll, ny. Exemples : an-gui-la, ar-quet,ma-llot, pi-nyol.
Els diftongs
Un diftong és la pronunciació de dues vocals en una sola síl·laba. Una actua com a nucli i l'altra l'acompanya. El nucli pot ser qualsevol vocals, a,e,i, o, u mentre que l'acompanyant, que s'anomena vocal dèbil, només pot ser una i o una u. Exemples boi-na, ca-uen, seu-re...
Els diftongs poden ser creixents o decreixents:
Els diftongs creixents, decreixents i hiats
Els diftongs i els hiats
Exercicis d'ortografia dels diftongs
Repàs
ORTOGRAFIA
http://usuaris.tinet.cat/aragones/gramaticat/ortografia.htm


CONJUGACIÓ VERBAL

Xiular Xiular     pitar        Paradigma model                      xiular         || Siular, piular, cridar, brunzir, brillar. || Desaprovar, protestar, picar de peus. «–» Aplaudir. || ja pots xiular, si l'ase no vol beure Ésser tossut. || xiular-li les orelles (a algú) Sospitar. || xiular [una competició esportiva] Arbitrar. Sinònims i afins «–» Antònims i contraris

Formes no personals infinitiu   gerundi    present: xiular present: xiulant passat:  haver xiulat  passat:  havent xiulat     participi :   xiulat, xiulada; xiulats, xiulades  Indicatiu   present   (av)  perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  xiulo xiules xiula xiulem xiuleu xiulen jo tu ell nos. vos. ells  he has ha hem heu han (havem) (haveu) xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat     imperfet    plusquamperfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  xiulava xiulaves xiulava xiulàvem xiulàveu xiulaven jo tu ell nos. vos. ells  havia havies havia havíem havíeu havien xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat     passat (simple)    passat anterior (simple)    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  xiulí xiulares xiulà xiulàrem xiulàreu xiularen jo tu ell nos. vos. ells  haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren  xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat     passat (perifràstic)    passat anterior (perifràstic)   jo tu ell nos. vos. ells  vaig vas va vam vau van (vares) (vàrem) (vàreu) (varen) xiular xiular xiular xiular xiular xiular jo tu ell nos. vos. ells  vaig vas va vam vau van (vares) (vàrem) (vàreu) (varen)  haver haver haver haver haver haver  xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat     futur (simple)   futur perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  xiularé xiularàs xiularà xiularem xiulareu xiularan jo tu ell nos. vos. ells  hauré hauràs haurà haurem haureu hauran xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat     condicional      condicional perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  xiularia xiularies xiularia xiularíem xiularíeu xiularien jo tu ell nos. vos. ells  hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien (haguera) (hagueres) (haguera) (haguérem) (haguéreu) (hagueren) xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat    Subjuntiu  present      perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  xiuli xiulis xiuli xiulem xiuleu xiulin   (o xiule)   (o xiules)   (o xiule)   (o xiulen) jo tu ell nos. vos. ells  hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin (haja) (hages) (haja) (hàgem) (hàgeu) (hagen) xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat     imperfet   (av)  plusquamperfet   (av)  jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  xiulés xiulessis xiulés xiuléssim xiuléssiu xiulessin   (o xiulàs)   (o xiulesses)   (o xiulàs)   (o xiuléssem)   (o xiulésseu)   (o xiulessen) jo tu ell nos. vos. ells  hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin  (haguesses) (haguéssem) (haguésseu) (haguessen)   xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat     passat perifràstic    passat anterior perifràstic   jo tu ell nos. vos. ells  vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin (vaja) (vages) (vaja) (vàgem) (vàgeu) (vagen) xiular xiular xiular xiular xiular xiular jo tu ell nos. vos. ells  vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin (vaja) (vages) (vaja) (vàgem) (vàgeu) (vagen) haver haver haver haver haver haver xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat xiulat    Imperatiu   present     (av)   (negatiu) — xiula xiuli xiulem xiuleu xiulin   (o xiule)   (o xiulen) Cabre Cabre  o Caber Caber Paradigma     quebre  capiguer        Paradigma model                      cabre o caber         || Contenir, comprendre, tenir cabuda, calar. «–» Sobrar. || Intervenir, prendre part. Sinònims i afins «–» Antònims i contraris  Formes no personals infinitiu   gerundi    present: caber present: cabent passat:  haver cabut  passat:  havent cabut     participi :   cabut, cabuda; cabuts, cabudes  Indicatiu   present   (av)  perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  cabo caps cap cabem cabeu caben   (o cap) jo tu ell nos. vos. ells  he has ha hem heu han (havem) (haveu) cabut cabut cabut cabut cabut cabut     imperfet    plusquamperfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  cabia cabies cabia cabíem cabíeu cabien jo tu ell nos. vos. ells  havia havies havia havíem havíeu havien cabut cabut cabut cabut cabut cabut     passat (simple)    passat anterior (simple)    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  cabí caberes cabé cabérem cabéreu caberen jo tu ell nos. vos. ells  haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren  cabut cabut cabut cabut cabut cabut     passat (perifràstic)    passat anterior (perifràstic)   jo tu ell nos. vos. ells  vaig vas va vam vau van (vares) (vàrem) (vàreu) (varen) caber caber caber caber caber caber jo tu ell nos. vos. ells  vaig vas va vam vau van (vares) (vàrem) (vàreu) (varen)  haver haver haver haver haver haver  cabut cabut cabut cabut cabut cabut     futur (simple)   futur perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  cabré cabràs cabrà cabrem cabreu cabran jo tu ell nos. vos. ells  hauré hauràs haurà haurem haureu hauran cabut cabut cabut cabut cabut cabut     condicional      condicional perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  cabria cabries cabria cabríem cabríeu cabrien jo tu ell nos. vos. ells  hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien (haguera) (hagueres) (haguera) (haguérem) (haguéreu) (hagueren) cabut cabut cabut cabut cabut cabut    Subjuntiu  present     (av)  perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  càpiga càpigues càpiga capiguem capigueu càpiguen jo tu ell nos. vos. ells  hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin (haja) (hages) (haja) (hàgem) (hàgeu) (hagen) cabut cabut cabut cabut cabut cabut     imperfet   (av)  plusquamperfet   (av)  jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  cabés cabessis cabés cabéssim cabéssiu cabessin   (o cabesses)   (o cabéssem)   (o cabésseu)   (o cabessen) jo tu ell nos. vos. ells  hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin  (haguesses) (haguéssem) (haguésseu) (haguessen)   cabut cabut cabut cabut cabut cabut     passat perifràstic    passat anterior perifràstic   jo tu ell nos. vos. ells  vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin (vaja) (vages) (vaja) (vàgem) (vàgeu) (vagen) caber caber caber caber caber caber jo tu ell nos. vos. ells  vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin (vaja) (vages) (vaja) (vàgem) (vàgeu) (vagen) haver haver haver haver haver haver cabut cabut cabut cabut cabut cabut    Imperatiu   present     (av)   (negatiu) — cap càpiga capiguem cabeu càpiguen Discutir Discutir     Paradigma model                      discutir  (amb, sobre)       || Al·legar, altercar, argüir, argumentar, barallar-se, batallar, contendir, controvertir, conversar, debatre, dialogar,disputar, encendre's, excitar-se, heure-se-les, litigar, parlar, picar-se, pledejar, polemitzar, porfidiejar, pretextar,raonar, rivalitzar, qüestionar, ventilar, impugnar. «–» Avinençar-se. Sinònims i afins «–» Antònims i contraris  Formes no personals infinitiu   gerundi    present: discutir present: discutint passat:  haver discutit  passat:  havent discutit     participi :   discutit, discutida; discutits, discutides  Indicatiu   present   (av)  perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  discuteixo discuteixes discuteix discutim discutiu discuteixen   (o discutixes)   (o discutix)   (o discutixen) jo tu ell nos. vos. ells  he has ha hem heu han (havem) (haveu) discutit discutit discutit discutit discutit discutit     imperfet    plusquamperfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  discutia discuties discutia discutíem discutíeu discutien jo tu ell nos. vos. ells  havia havies havia havíem havíeu havien discutit discutit discutit discutit discutit discutit     passat (simple)    passat anterior (simple)    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  discutí discutires discutí discutírem discutíreu discutiren jo tu ell nos. vos. ells  haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren  discutit discutit discutit discutit discutit discutit     passat (perifràstic)    passat anterior (perifràstic)   jo tu ell nos. vos. ells  vaig vas va vam vau van (vares) (vàrem) (vàreu) (varen) discutir discutir discutir discutir discutir discutir jo tu ell nos. vos. ells  vaig vas va vam vau van (vares) (vàrem) (vàreu) (varen)  haver haver haver haver haver haver  discutit discutit discutit discutit discutit discutit     futur (simple)   futur perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  discutiré discutiràs discutirà discutirem discutireu discutiran jo tu ell nos. vos. ells  hauré hauràs haurà haurem haureu hauran discutit discutit discutit discutit discutit discutit     condicional      condicional perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  discutiria discutiries discutiria discutiríem discutiríeu discutirien jo tu ell nos. vos. ells  hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien (haguera) (hagueres) (haguera) (haguérem) (haguéreu) (hagueren) discutit discutit discutit discutit discutit discutit    Subjuntiu  present     (av)  perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  discuteixi discuteixis discuteixi discutim discutiu discuteixin   (o discutisca)   (o discutisques)   (o discutisca)   (o discutisquen) jo tu ell nos. vos. ells  hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin (haja) (hages) (haja) (hàgem) (hàgeu) (hagen) discutit discutit discutit discutit discutit discutit     imperfet   (av)  plusquamperfet   (av)  jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  discutís discutissis discutís discutíssim discutíssiu discutissin   (o discutisses)   (o discutíssem)   (o discutísseu)   (o discutissen) jo tu ell nos. vos. ells  hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin  (haguesses) (haguéssem) (haguésseu) (haguessen)   discutit discutit discutit discutit discutit discutit     passat perifràstic    passat anterior perifràstic   jo tu ell nos. vos. ells  vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin (vaja) (vages) (vaja) (vàgem) (vàgeu) (vagen) discutir discutir discutir discutir discutir discutir jo tu ell nos. vos. ells  vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin (vaja) (vages) (vaja) (vàgem) (vàgeu) (vagen) haver haver haver haver haver haver discutit discutit discutit discutit discutit discutit    Imperatiu   present     (av)   (negatiu) — discuteix discuteixi discutim discutiu discuteixin   (o discutix)   (o discutisca)   (o discutisquen)  Formes no personals infinitiu   gerundi    present: perdre present: perdent passat:  haver perdut  passat:  havent perdut     participi :   perdut, perduda; perduts, perdudes  Indicatiu   present   (av)  perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  perdo perds perd perdem perdeu perden   (o perd) jo tu ell nos. vos. ells  he has ha hem heu han (havem) (haveu) perdut perdut perdut perdut perdut perdut     imperfet    plusquamperfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien jo tu ell nos. vos. ells  havia havies havia havíem havíeu havien perdut perdut perdut perdut perdut perdut     passat (simple)    passat anterior (simple)    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  perdí perderes perdé perdérem perdéreu perderen jo tu ell nos. vos. ells  haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren  perdut perdut perdut perdut perdut perdut     passat (perifràstic)    passat anterior (perifràstic)   jo tu ell nos. vos. ells  vaig vas va vam vau van (vares) (vàrem) (vàreu) (varen) perdre perdre perdre perdre perdre perdre jo tu ell nos. vos. ells  vaig vas va vam vau van (vares) (vàrem) (vàreu) (varen)  haver haver haver haver haver haver  perdut perdut perdut perdut perdut perdut     futur (simple)   (futur immediat)    futur perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran jo tu ell nos. vos. ells  hauré hauràs haurà haurem haureu hauran perdut perdut perdut perdut perdut perdut     condicional      condicional perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  perdria perdries perdria perdríem perdríeu perdrien jo tu ell nos. vos. ells  hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien (haguera) (hagueres) (haguera) (haguérem) (haguéreu) (hagueren) perdut perdut perdut perdut perdut perdut    Subjuntiu  present      perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  perdi perdis perdi perdem perdeu perdin   (o perda)   (o perdes)   (o perda)   (o perden) jo tu ell nos. vos. ells  hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin (haja) (hages) (haja) (hàgem) (hàgeu) (hagen) perdut perdut perdut perdut perdut perdut     imperfet   (av)  plusquamperfet   (av)  jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin   (o perdesses)   (o perdéssem)   (o perdésseu)   (o perdessen) jo tu ell nos. vos. ells  hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin  (haguesses) (haguéssem) (haguésseu) (haguessen)   perdut perdut perdut perdut perdut perdut     passat perifràstic    passat anterior perifràstic   jo tu ell nos. vos. ells  vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin (vaja) (vages) (vaja) (vàgem) (vàgeu) (vagen) perdre perdre perdre perdre perdre perdre jo tu ell nos. vos. ells  vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin (vaja) (vages) (vaja) (vàgem) (vàgeu) (vagen) haver haver haver haver haver haver perdut perdut perdut perdut perdut perdut    Imperatiu  present       (negatiu) — perd perdi perdem perdeu perdin   (o perda)   (o perden) Voler Paradigma     volguer  voldre  volre        Paradigma model                      voler         || Desitjar, anhelar, cobejar, pretendre, ambicionar. «–» Refusar. || Amar. || Determinar, resoldre, decidir. «–» Abstenir-se. || Exigir, requerir, donar la gana. «–» Pregar. || voler fondre's Avergonyir-se. || voler postes de sol i caps de setmana Desitjar folgar. || voler-s'ho menjar tot Ambicionar. Sinònims i afins «–» Antònims i contraris    Notes d'ús:  Perífrasis: «voler + infinitiu»  Formes no personals infinitiu   gerundi    present: voler present: volent passat:  haver volgut  passat:  havent volgut     participi :   volgut, volguda; volguts, volgudes  Indicatiu   present    perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  vull vols vol volem voleu volen jo tu ell nos. vos. ells  he has ha hem heu han (havem) (haveu) volgut volgut volgut volgut volgut volgut     imperfet    plusquamperfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  volia volies volia volíem volíeu volien jo tu ell nos. vos. ells  havia havies havia havíem havíeu havien volgut volgut volgut volgut volgut volgut     passat (simple)    passat anterior (simple)    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  volguí volgueres volgué volguérem volguéreu volgueren jo tu ell nos. vos. ells  haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren  volgut volgut volgut volgut volgut volgut     passat (perifràstic)    passat anterior (perifràstic)   jo tu ell nos. vos. ells  vaig vas va vam vau van (vares) (vàrem) (vàreu) (varen) voler voler voler voler voler voler jo tu ell nos. vos. ells  vaig vas va vam vau van (vares) (vàrem) (vàreu) (varen)  haver haver haver haver haver haver  volgut volgut volgut volgut volgut volgut     futur (simple)   (futur immediat)    futur perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran jo tu ell nos. vos. ells  hauré hauràs haurà haurem haureu hauran volgut volgut volgut volgut volgut volgut     condicional      condicional perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien jo tu ell nos. vos. ells  hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien (haguera) (hagueres) (haguera) (haguérem) (haguéreu) (hagueren) volgut volgut volgut volgut volgut volgut    Subjuntiu  present      perfet    jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  vulgui vulguis vulgui vulguem vulgueu vulguin   (o vulga)   (o vulgues)   (o vulga)   (o vulguen) jo tu ell nos. vos. ells  hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin (haja) (hages) (haja) (hàgem) (hàgeu) (hagen) volgut volgut volgut volgut volgut volgut     imperfet   (av)  plusquamperfet   (av)  jo  tu  ell  nos.  vos.  ells  volgués volguessis volgués volguéssim volguéssiu volguessin   (o volguesses)   (o volguéssem)   (o volguésseu)   (o volguessen) jo tu ell nos. vos. ells  hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin  (haguesses) (haguéssem) (haguésseu) (haguessen)   volgut volgut volgut volgut volgut volgut     passat perifràstic    passat anterior perifràstic   jo tu ell nos. vos. ells  vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin (vaja) (vages) (vaja) (vàgem) (vàgeu) (vagen) voler voler voler voler voler voler jo tu ell nos. vos. ells  vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin (vaja) (vages) (vaja) (vàgem) (vàgeu) (vagen) haver haver haver haver haver haver volgut volgut volgut volgut volgut volgut    Imperatiu   present       (negatiu) — vulgues vulgui vulguem vulgueu vulguin   (o vulga)   (o vulguen)