LA NARRATIVA -
L’ESTIL DIRECTE I L’ESTIL INDIRECTE. LES RONDALLES
El mariner de Sant Pau és una història narrada per
una persona a qui la hi han contat i que la vol transmetre. Fixa’t en l’inici :
“Déu fer molts anys d’açò, tal vegada centúries, puix mon avi, quan jo era
petit m’ho contava com una cosa molt vella”. Ja et deus haver adonat que la
primera persona del singular ( jo) només apareix en aquest inici de la narració
i serveix de presentació del mateix narrador. La resta de la història està narrada
en tercera persona: el narrador és que s’encarrega de relatar els fets amb tota
mena de detalls i incorporant-hi diàlegs , per donar vivesa a la narració. El
narrador incorpora la veu dels personatges en el relat de dues maneres
diferents.
En els textos narratius, la introducció
d’intervencions dels personatges és un recurs molt habitual per impregnar
d’acció la narració. Ja deus haver comprovat que aquestes intervencions es
poden reproduir de dues maneres diferents en un relat: per mitjà de l’estil directe
i per mitjà de l’estil indirecte. L’estil
directe és la reproducció literal de les paraules dels personatges; l’estil indirecte, per contra, consisteix
a explicar, per boca del narrador, el que diuen els personatges.
L’accentuació
Els mots d’una sola síl·laba s’anomenen monosíl·labs i, per norma genenral, no
s’accentuen: fred, pa, sord, clar, to, fluix, viu, naus... L’única excepció són
els que duen accent diacrític, com mà, pèl, és...
Les paraules de més d’una síl·laba s’anomenen polisíl·labes i es classifiquen en
agudes, planes i esdruíxoles, segons la posició de la síl·laba tònica. Aquestes
paraules s’accentuen segons les normes d’accentuació.
Normes d’accentuació
* Agudes – La síla·laba tònica és l’última.
S’accentuen quan acaben en :
- Vocal --- pantà,
puré, cafè, gironí, cantó, però, bambú...
- Vocal+s
matalàs, congrés, aragonès, pastís, fangós, arròs, barnús.
- En o in – amén,
mossèn, triasín.
* Planes –
La síl·laba tònica és la penúltima. S’accentuen quan no acaben en vocal,
vocal+s, en o in.
- Fàcil, préstec,
pèssim, mínim, córrer, fòssil, músic...
* Esdrúixoles
- La síl·laba tònica és l’antepenúltima. S’accentuen sempre.
