dilluns, 2 d’abril del 2012

TEMA 4


LA NARRATIVA  -  L’ESTIL DIRECTE I L’ESTIL INDIRECTE. LES RONDALLES

El mariner de Sant Pau és una història narrada per una persona a qui la hi han contat i que la vol transmetre. Fixa’t en l’inici : “Déu fer molts anys d’açò, tal vegada centúries, puix mon avi, quan jo era petit m’ho contava com una cosa molt vella”. Ja et deus haver adonat que la primera persona del singular ( jo) només apareix en aquest inici de la narració i serveix de presentació del mateix narrador. La resta de la història està narrada en tercera persona: el narrador és que s’encarrega de relatar els fets amb tota mena de detalls i incorporant-hi diàlegs , per donar vivesa a la narració. El narrador incorpora la veu dels personatges en el relat de dues maneres diferents.
En els textos narratius, la introducció d’intervencions dels personatges és un recurs molt habitual per impregnar d’acció la narració. Ja deus haver comprovat que aquestes intervencions es poden reproduir de dues maneres diferents en un relat: per mitjà de l’estil directe i per mitjà de l’estil indirecte. L’estil directe és la reproducció literal de les paraules dels personatges; l’estil indirecte, per contra, consisteix a explicar, per boca del narrador, el que diuen els personatges.

L’accentuació

Els mots d’una sola síl·laba s’anomenen monosíl·labs i, per norma genenral, no s’accentuen: fred, pa, sord, clar, to, fluix, viu, naus... L’única excepció són els que duen accent diacrític, com mà, pèl, és...
Les paraules de més d’una síl·laba s’anomenen polisíl·labes i es classifiquen en agudes, planes i esdruíxoles, segons la posició de la síl·laba tònica. Aquestes paraules s’accentuen segons les normes d’accentuació.

Normes d’accentuació

* Agudes – La síla·laba tònica és l’última. S’accentuen quan acaben en :
  • Vocal --- pantà, puré, cafè, gironí, cantó, però, bambú...
  • Vocal+s matalàs, congrés, aragonès, pastís, fangós, arròs, barnús.
  • En o in – amén, mossèn, triasín.

 * Planes – La síl·laba tònica és la penúltima. S’accentuen quan no acaben en vocal, vocal+s, en o in.

  • Fàcil, préstec, pèssim, mínim, córrer, fòssil, músic...

* Esdrúixoles  - La síl·laba tònica és l’antepenúltima. S’accentuen sempre.


EXERCICIS D'ORTOGRAFIA DIVERSOS

Aquí podreu trobar diferents exercicis divertits i útils per practicar l'ortografia.

Exercicis de la voca neutra. Eficàcia lectora



dilluns, 19 de març del 2012

UNITAT 4

La narrativa. L'estil directe i l'estil indirecte. Les rondalles.


El mariner de Sant Pau és una història narrada per una persona a qui la hi han contat i que la vol transmetre. Fixat en l'inici : " Deu fer molts anys d'açò, tal vegasda centúries, puix mon avi, quan jo era petit, m'ho contava com una cosa molt vella". Ja et deus haver adonat que la primera persona del singular ( jo) només apareix en aquest inici de la narració i serveix de presentació al mateix narrador. La resta de la història està narrada en tercera persona: el narrador és qui s'encarrega de relatar els fets amb tota mena de detalls i incorporar-hi diàlegs, per donar vivesa a la narració. El narrador incorpora la veu dels personatges en el relat de dues maneres diferents.
En els textos narratius, la introducció d'intervencions dels personatges és un recurs molt habitual per impregnar d'acció la narració. Ja deus haver comprovat que aquestes intervencions es poden reproduir de dues maneres diferents en un relat: per mitjà de l'estil directe i de l'estil indirecte. L'estil indirecte és la reproducció literal de les paraules dels personatges; l'estil indirecte, per contra, consisteix a explicar, per boca del narrador, el que diuen els personatges.
Les rondalles com la que has llegit són narraciones populars transmeses oralment de pares a fills des de temps immemorials. Solen combinar elements procedents de la fantasia i de la realitat, i l'argument acostuma a ser senzill. Sovint tenen una finalitat moralitzadora, de la qual es pot extreure un  ensenyament. N'hi ha de diverses menes: fantàstiques, simpàtiques, edificants, humanes...


L'ACCENTUACIÓ


Els mots d'un sola síl·laba s'anomenen monosíl·labes i, per norma general, no s'accentuen: fred, pa, sord, clar, to, fluix, viu, naus...L'única excepció són els que duen accent diacrític, com mà, pèl, és...


Les paraules de més d'una síl·laba s'anomenen pol·lisílabes i es clalssifiquen en agudes, planes i esdrúixoles, segons la posició de la síl·laba tònica. Aquestes paraules s'accentuen segons les normes d'accentuació.
Normes d'accentuació


AGUDES - La síl·laba tònica és l'última. S'accentuen quan acaben en :
vocal pantà, puré, cafe, gironí, cantó, però, bambú...
vocal+s matalàs, congrés, aragonés, pastís, fangós, arròs, barnús...
en , in amén, mossèn, trialsín...


Planes  . La síl·laba tònica és la penúltima. S'accentuen quan no acaben en vocal, vocal+s, en o in.
fàcil, préstec, pèssim, mínim, córrer, fòssil, músic...


Esdrúixoles . 
La síl·laba tònica és l'antepenúltima. S'accentuen sempre.
fàbrica, església, ciència, clínica, fórmula, cómica, pública...
L'accent de la a sempre obert -  à
L'accent de la i i la u - í , ú 
L'accent de la e i la o pot ser obert o tancat - è, é, ò, ó 
A més, tingues en compte que: 
* Les paraules agudes que acaben en diftong decreixent ( ai, ei, oi, ui, eu iu, ou) no s'accentuen : espai, remei, cofoi, avui, sarau, guineu, caliu, enrenou...
Tampoc no s'accentuen  les que acaben en diftong decreixent + s : gripaus, jerseis, herois, actrius, altaveus...
* Les paraules planes acabades en diftong decreixent o en diftong decreixent + s, sí que s'accentuen: c`ncau, còncaus, donàveu, veníeu, parlàveu, llegíeu...


* Els adverbis acabats en menu mantenen l'accent de l'adjectiu femení a partir del qual es formen: ràpida---- ràpidament; difícil---difícilment; seriosa---seriosament; etc.


ELS ACCENTS DE LA E I DE LA OBERT ( È- Ò ) I TANCAT ( É- Ó ) 


Una e tònica pot sonar de sues maneres diferents : ( E ) oberta o ( e) tancada. Com que es tracta de dos sons diferents, l'accent gràfic també serà diferent è ( accent obert) o é ( accent tancat ). Compara la pronúncia de la e tònica en els dos casos següents: 


e oberta  - è                                                      e tancadada -  è 
xinès                                                                       procés
frenètic                                                                    préssec
paciència                                                                església




També hi ha dos sons de per la o tònica : ( O ) oberta  i ( o) tancada , i els accents gràfics també varien segons el cas : ó ( accent obert )  i ó ( accent tancat ). Fixat en el so de la o tònica en els exemples següents:


o oberta - ò                                                               o tancada - ó 
de debò                                                                       presó
còmic                                                                           córrer
sòlida                                                                           pólvora


Tot seguit trobaràs algunes orientacions per accentuar correctament les es i les os tòniques.


* Paraules agudes .La majoria tenen l'accent de la e i de al o tancat ---- bé, gairebé, també, després, només,.../ situació, torró, cantó...


E OBERTA 
Perquè cafè vostè, alè...
* Gentilicis acabats en -ès:  anglès, francès, japonés...
* Participis acabats en -ès : admès, comès, promès...
* Numerals ordinals acabats en - è : cinquè, sisè, setè...
 O OBERTA 
* això, allò
* però, arròs
* repòs, de debò
* ressò ...


* Paraules planes. La majoria tenen l'accent de la e i la o obert ---- dèbil, conèixer, pèsol, 
cèntim.../ mòbil, lògic, pròxim...


Hi ha, però, algunes excepcions: préssec,préstec, feréstec, créixer, néixer, ésser, érem, éreu.../ estómac, córrer... i les terminacions de l'imperfet de subjuntiu: tinguéssim, tinguéssiu, fóssim, fóssiu...
* Paraules esdrúixoles . La gran majoria tenen l'accent de la e i la o obert ----- ciència, pèrdua, anèdota, .../ memòria, colònia, hipòcrita...
Hi ha poques excepcions: església.../ pólvora, fórmula, tómbola...
ELS VERBS REGULARS


Els verbs irregulars segueixen tots un únic model de conjugació, sense que hi hagi cap excepció.
Són els verbs que es conjuguen de la mateixa manera que els verbs següents:


CANTAR   : 1a. Conjugació
TÉMER - PERDRE  : 2a. Conjugació.
DORMIR - SERVIR : 3a. Conjugació.


Recorda que les formes no personaos del verb són aquelles que no es poden conjugar perquè no fan referència a cap persona concreta:
L'infinitiu- acaba en ar, er o re, ir : Cantar, visitar, témer, perdre, dormir, servir, discutir...
El gerundi acaba en nt : cantant, visitant, tement, perdent, dormint, servint, discutint...
El participi acaba en  t : Cantat, cantada, cantats, cantades.
                                           Visitat, visitada, visitats, visitades.
                                           Temut, temuda, temuts, temudes.
                                           Perdut, perduda, perduts, perdudes.
                                           Dormit, dormida, dormits, dormides.
                                           Servit, servida, servits, servides.


Els temps simples.
Hi ha vuit temps simples diferents: cinc del mode indicatiu,, dos del mode subjuntiu, i un de l'imperatiu.


Indicatiu: Present, imperfet, passat simple i perifràstic, futur, condicional.
Subjuntiu : Present, imperfet.
Imperatiu : Present.


La primera conjugació.
Els verbs de la primera conjugació són els que tenen l'infinitiu acabat en ar. Gairebé tots són regulars ( saludar, criticar, afluixar...). Per tant, la gran majoria segueixen el model del verb cantar. Ara bé, cal tenir en compte que uns quants poden presentar alguns canvis ortogràfics.
* Canvi de la consonant final del lexema segons quina sigui la vocal que la segueixi:
Davant de la a/o : j - Pujo, pujava...
                                c - Trenco, trencaré...
                                ç - Caço, caçàvem...
                                g - Pago, pagaria...
                                               
Davant de e/ i : g - pugem, pugis...
                            qu - trenques, trenqueu...
                            c - cacen, caci...
                            gu - pagués, paguin...


* Ús de la dièresi en les terminacions : ï, ïs, ïn del present de subjuntiu i de l'imperatiu dels verbs acabats en ear, iar, oar, uar. Per exemple:


crear -----           creï         creïs      creïn
confiar  --------   confiï    confiïs     confiïn
lloar  -------        lloï         lloïs         lloïn 
actuar  ------      actuï      actuïs     actuïn


A més, recorda que:
* Les terminacions de l'imperfet d'indicatiu de la primera conjugació s'escriuen amb ve baixa:
cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.
* Fixa't que la primera i segona persones del plural porten accent, com passa en la resta de conjugacions, tot i que amb unes altres terminacions:
perdia, perdies, perdia, perdíem, perdíeu, perdien ( 2a. conjugació).
dormia, dormies, dormia, dormíem, dormíeu, dormien ( 3a. conjugació).
LA SEGONA CONJUGACIÓ
L'infinitiu dels verbs de la segona conjugació acaba en er o en re i, si són regulars, segueixen els models dels verbs témer o perdre, respectivament; però no en són gaires, ja que la gran majoria de verbs de la segona conjugació són irregulars, és a dir, presenten alteracions respecte dels models. També pertanyen a la segona conjugació els verbs dir i dur.
Tingues en compte les observations següents a l'hora de conjugar-los:
* El futur i el condicional dels verbs acabats en er es formen afegint la terminació a la forma d'infinitiu completa i no només a l'arrel-com en la resta de verbs regulars de les altres conjugacions-, però els acabats en re perden lúltima vocal de l'infinitu:
Futur: Temeré                perdré                          Condicional :   Temeria         perdria
            Temeràs             perdràs                                                    Temeries      perdries
            Temerà               perdrà                                                      Temeria        perdria
            Temerem            perdrem                                                   Temeríem    perdríem
            Temereu             perdreu                                                    Temeríeu     perdríeu
             Temeran            perdran                                                    Temerien     perdrien 






Les terminacions del futur i del condicional són les mateixes en totes les conjugacions. Fixa't en les tres persones del singular del futur porten accent, i que la primera i la segona del plural del condicional també en porten.


* Els verbs acabats en -rompre i batre són de la segona conjugació: 
Interrompre, irrompre, corrompre.
Batre, combatre, debatre, rebatre.


Per tant, es conjuguen seguint el model del verb perdre. És a dir, no apareix l'increment   eix  ni en el present d'indicatiu, ni en el present de subjuntium ni en l'imperatiu; i el gerundi acaba en  ent. Exemples: 
No interrompis la classe, si us plau! ( * interrompeixis )
L'Eugeni sempre m'està interrompent ( * interrompint )
Estem debatent si anem de viatge o no. ( * debatint )
No batis els ous tan fort !  ( * bateixis )
El present d'indicatiu dels verbs conèixer, aparèixer i contradir és : conec, aparec, contradic, i el present de subjuntiu, conegui, apareguis, contradiguin... Els derivats d'aquests verbs es comporten de la mateixa manera ( reconec, desconeguem, contradigueu, desapareguin...).


LA TERCERA CONJUGACIÓ


Els verbs de la tercera conjugació tenen l'infinitiu acabat en ir i presenten dos models de conjugació: el verb dormir i el verb servir. Els verbs que es conjuguen com el verb dormir s'anomenen purs, i els que es conjuguen com el verb servir, que són la majoria, incoatius.


* Els verbs purs afegeixen la terminació direictament després de l'arrel. Per exemple: 
dormo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen ( present d'indicatiu)
dormi, dormis, dormi, dormim, dormiu, dormin ( present de subjuntiu)
dorm, dormi, dormim, dormiu, dormin ( imperatiu)


Recorda especialment els verbs purs següents : ajupir, bullir, grunyir, fugir, collir, escollir, escopir i tossir.


* Els verbs incoatius afegeixen l'increment   eix  entre l'arrel i la terminació en algunes persones del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu.


Present d'indicatiu  : Serveixo, serveixes, serveix, servim serviu, serveixen
Present de subjuntiu : Serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin.
Imperatiu : serveix, serveixi, servim, serviu, serveixin.


OBSERVACIONS SOBRE ALGUNS TEMPS SIMPLES


Passat simple i passat perifràstic


El passat simple i el passat perifràstic són equivalents; és a dir, es poden fer servir indistintament. Ara bé, el passat simple es fa servir principalment en la llengua escrita, i el passat perifràstic és molt més habitual en la llengua oral, tot i que també s'usa en l'escrita. El passat perifràstic és l'únic temps simple que està format per dos mots.


PASSAT SIMPLE : Cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren.
                                   Perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu, perderen.
                                   Dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren.


PASSAT PERIFRÀSTIC : Vaig cantar, vas cantar, va cantar, vam o vàrem cantar, vau o vàreu cantar, van cantar.  
                                               Vaig perdre, vas perdre, va perdre, vam o vàrem perdre, van o vàreu perdre, van perdre.
                                                Vaig dormir, vas dormir, va dormir, vam o vàrem dormir, vau o vàreu dormir, van dormir.


IMPERFET DE SUBJUNTIU : 
Les terminacions de la segona persona del singular i  de les tres persones del plural s'escriuen amb dues esses. La primera i la tercera persones del singular porten accent, i la primera i la segona persones del plural, també.


Cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin
Temés, temessis, temés, teméssim, teméssiu, temessin
Perdés, perdessis, perdés, perdéssim, perdéssiu, perdessin
Dormís, dormissis, dormís, dormíssim, dormíssiu, dormisisiu
Servís servissis, servís, servíssim, servíssiu, servissiu.




ELS TEMPS COMPOSTOS





















diumenge, 12 de febrer del 2012

CONJUGACIÓ VERBAL




Tossir
Tossir
   tussir
  
   
Paradigma model
      
   
    
   
      





      tossir        
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris





 Formes no personals
infinitiu  gerundi   
present:tossirpresent:tossint
passat: haver tossit passat: havent tossit 
   participi :   tossit, tossida; tossits, tossides
 Indicatiu
  present   (av) perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
tusso
tusses
tus
tossim
tossiu
tussen
  (o tus)




jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem)
(haveu)
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit   
 imperfet   plusquamperfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
tossia
tossies
tossia
tossíem
tossíeu
tossien
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit   
 passat (simple)   passat anterior (simple)  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
tossí
tossires
tossí
tossírem
tossíreu
tossiren





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren 
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit   
 passat (perifràstic)   passat anterior (perifràstic)  
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
tossir
tossir
tossir
tossir
tossir
tossir
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen) 
haver
haver
haver
haver
haver
haver 
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit   
 futur (simple)   (futur immediat)   futur perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
tossiré
tossiràs
tossirà
tossirem
tossireu
tossiran





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit   
 condicional     condicional perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
tossiria
tossiries
tossiria
tossiríem
tossiríeu
tossirien





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit  
 Subjuntiu
 present     (av) perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
tussi
tussis
tussi
tossim
tossiu
tussin
  (o tussa)
  (o tusses)
  (o tussa)


  (o tussen)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit   
 imperfet   (av) plusquamperfet   (av)
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
tossís
tossissis
tossís
tossíssim
tossíssiu
tossissim

  (o tossisses)

  (o tossíssem)
  (o tossísseu)
  (o tossissen)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin 

(haguesses)

(haguéssem)
(haguésseu)
(haguessen)  
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit   
 passat perifràstic   passat anterior perifràstic  
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vagi
vagis
vagi
vàgim
vàgiu
vagin
(vaja)
(vages)
(vaja)
(vàgem)
(vàgeu)
(vagen)
tossir
tossir
tossir
tossir
tossir
tossir
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vagi
vagis
vagi
vàgim
vàgiu
vagin
(vaja)
(vages)
(vaja)
(vàgem)
(vàgeu)
(vagen)
haver
haver
haver
haver
haver
haver
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit
tossit  
 Imperatiu
  present     (av)   (negatiu)

tus
tussi
tossim
tossiu
tussin


  (o tussa)


  (o tussen)




Anar
Anar
Paradigma
   nar
 ir
  
   
Paradigma model
      
   
    
   
      





      anar  (a, amb, de, per)      
|| Acudiracórrerarribarassistirabocar-seavançarcaminarcamejarcirculardirigir-secomparèixer,encaminar-seenfilarmarxarpassarmoure'sportar-setraslladar-seésser«–» Tornarregressar.
|| Apostarjugarposar en joc.
|| Funcionarfilarprocedir.
|| Escaureconvenir.
|| Guiarconduirportar.
|| Valercostar.
|| Estendre's.
|| anar (o venir) a menys Decaureminvaraperduar-sedisminuirdeclinardecréixer. | Empobrir-searruïnar-se.
|| anar a parar Cauretrobar-seincidir.
|| anar a parar (o raure) (a algun lloc) Arribar.
|| anar bé (algú) Encertarconvenirencaminar-se dirigir-se.
|| anar bé (alguna cosa) Encaixaradaptar-seadir-seescaure'squadrarservirvalerfuncionarrutllar.
|| anar contra vent i marea Prosseguir.
|| anar darrere (d'algú) Festejarafalagar.
|| anar darrere (d'alguna cosa) Pretendreprocurarambicionardesitjarvoleraspirar aansiejarcobejaranhelar,delir per.
|| anar de poc (o de res) Faltar-se'n poc.
|| anar de trompis Esmorrar-secauretrencar-se el nas.
|| anar de tronc (o a l'una) Acompanyar.
|| anar de ventre (o de cos, o de cambra) Anarevacuarcagarcambrejardefecarbuidardeposarescorporar-se,femtar.
|| anar dret (fer) Vigilarmaldarlluertejar.
|| anar dur Anar restret. | Fregar.
|| anar el cos (fer) Bellugaragitarsorollar.
|| anar (fer) (un aparell) Engegaravararfer funcionar.
|| anar fent Fercontinuarsubsistir.
|| anar fi Filarfuncionarrutllar.
|| anar fluix Escagarrinar-seanar llatípetar-se.
|| anar-hi Jugar-s'hi (alguna cosa)arriscar-seperillar.
|| anar i venir Passarcircularandarejarrecórrermoure's«–» Romandreestar quiet.
|| anar just Justejarcurtejar«–» Balderejar.
|| anar llatí Anar llisprosseguir.
|| anar lluny Avançarprogressarprosperartriomfarreeixirprevalersobresortir.
|| anar pels (anys) Acostar-seranejarvorejar.
|| anar per bé Progressaravançarprosperaralleujar-seabonançar.
|| anar proa al vent Avançarcenyir.
|| anar sobrat (d'alguna cosa) Abundar-nesobrar-negranejar.
|| anar suau Anar llatírelliscar«–» Engrunyonir-se.
|| anar tirant (o fent) Trampejar.
|| va com va Depèn.
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
     anar-se'n      
|| Partiragafar el portantespassarespitxar-sefugirpirarexiliar-se.
|| Morir.
|| Relliscar.
|| Esvair-seescapar-segastar-seextingir-se.
|| anar-se'n a can Pistraus Fracassarperdre'smorir.
|| anar-se'n a fer punyetes Fracassardesaparèixerfer-se malbé.
|| anar-se'n a la francesa Marxar sense saludar.
|| anar-se'n a l'aigua Enfonsar-sefracassar.
|| anar-se'n a l'altre barri (o món) Morir.
|| anar-se'n a la pífia Malmetre'sfer malbé.
|| anar-se'n al calaix (o al canyet) Morir.
|| anar-se'n al carall Fracassaracabar malament.
|| anar-se'n al cel Fracassardissoldre'sperdre's. | Morir-se.
|| anar-se'n al diable Perdre'sfer-se malbé.
|| anar-se'n al fons Enfonsar-sesubmergir-sedescendir.
|| anar-se'n al llit Ajocar-sedormirjeure.
|| anar-se'n al llit (amb algú) Fornicarfer-ho.
|| anar-se'n al llit com (o amb) les gallines Colgar-seretirar-se d'hora.
|| anar-se'n al pot Fracassarperdre'sfer-se malbé.
|| anar-se'n a rodar Perdre's.
|| anar-se'n a terra Decaurefer-se malbé. | Ensorrar-secaurevenir-se'nentrar-se'n. | Fracassarperdre'sdeixard'existir.
|| anar-se'n com el broc d'un càntir Escagarrinar-seanar fluix.
|| anar-se'n (quelcom) com pa beneït Vendre'stenir sortida.
|| anar-se'n cul batut i cara alegre Fracassarno aconseguir.
|| anar-se'n de la llengua (o boca) Desbocar-seofendre«–» Callar.
|| anar-se'n del cap Repapiejarembogir.
|| anar-se'n del punt baix Petar-sellufar-sepetejar.
|| anar-se'n de paraules Ofendrediscutiresbroncarinsultar.
|| anar-se'n d'una carta Desentendre'sdefugir. | Desfer-se'n.
|| anar-se'n en allargs (alguna cosa) Ajornar-se.
|| anar-se'n en fum Fracassarperdre's.
|| anar-se'n la mà Excedir-seexagerarextremar.
|| anar-se'n a pastar fang Fracassarperdre's totalment.
|| no anar-se'n de buit Rebre un escarment.





   Notes d'ús:  Perífrasis: «anar + a + infinitiu»; «anar + gerundi»
 Formes no personals
infinitiu  gerundi   
present:anarpresent:anant
passat: haver anat passat: havent anat 
   participi :   anat, anada; anats, anades
 Indicatiu
  present   (av) perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
vaig
vas
va
anem
aneu
van





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem)
(haveu)
anat
anat
anat
anat
anat
anat   
 imperfet   plusquamperfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
anava
anaves
anava
anàvem
anàveu
anaven
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
anat
anat
anat
anat
anat
anat   
 passat (simple)   passat anterior (simple)  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
aní
anares
anà
anàrem
anàreu
anaren





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren 
anat
anat
anat
anat
anat
anat   
 passat (perifràstic)   passat anterior (perifràstic)  
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
anar
anar
anar
anar
anar
anar
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen) 
haver
haver
haver
haver
haver
haver 
anat
anat
anat
anat
anat
anat   
 futur (simple)  (av)  (futur immediat)   futur perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
aniré
aniràs
anirà
anirem
anireu
aniran





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
anat
anat
anat
anat
anat
anat   
 condicional     (av) condicional perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
aniria
aniries
aniria
aniríem
aniríeu
anirien





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
anat
anat
anat
anat
anat
anat  
 Subjuntiu
 present     perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
vagi
vagis
vagi
anem
aneu
vagin
  (o vaja)
  (o vages)
  (o vaja)


  (o vagen)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
anat
anat
anat
anat
anat
anat   
 imperfet   (av) plusquamperfet   (av)
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
anés
anessis
anés
anéssim
anéssiu
anessin

  (o anesses)

  (o anéssem)
  (o anésseu)
  (o anessen)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin 

(haguesses)

(haguéssem)
(haguésseu)
(haguessen)  
anat
anat
anat
anat
anat
anat   
 passat perifràstic   passat anterior perifràstic  
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vagi
vagis
vagi
vàgim
vàgiu
vagin
(vaja)
(vages)
(vaja)
(vàgem)
(vàgeu)
(vagen)
anar
anar
anar
anar
anar
anar
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vagi
vagis
vagi
vàgim
vàgiu
vagin
(vaja)
(vages)
(vaja)
(vàgem)
(vàgeu)
(vagen)
haver
haver
haver
haver
haver
haver
anat
anat
anat
anat
anat
anat  
 Imperatiu
  present     (av)   (negatiu)

vés
vagi
anem
aneu
vagin


  (o vaja)


  (o vagen)


Cosir
Cosir
Paradigma
   cusir
 cúser
 cúsere
  
   
Paradigma model
      
   
    
   
      





      cosir        
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris





 Formes no personals
infinitiu  gerundi   
present:cosirpresent:cosint
passat: haver cosit passat: havent cosit 
   participi :   cosit, cosida; cosits, cosides
 Indicatiu
  present   (av) perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
cuso
cuses
cus
cosim
cosiu
cusen
  (o cus)




jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem)
(haveu)
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit   
 imperfet   plusquamperfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
cosia
cosies
cosia
cosíem
cosíeu
cosien
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit   
 passat (simple)   passat anterior (simple)  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
cosí
cosires
cosí
cosírem
cosíreu
cosiren





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren 
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit   
 passat (perifràstic)   passat anterior (perifràstic)  
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
cosir
cosir
cosir
cosir
cosir
cosir
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen) 
haver
haver
haver
haver
haver
haver 
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit   
 futur (simple)   (futur immediat)   futur perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
cosiré
cosiràs
cosirà
cosirem
cosireu
cosiran





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit   
 condicional     condicional perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
cosiria
cosiries
cosiria
cosiríem
cosiríeu
cosirien





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit  
 Subjuntiu
 present     (av) perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
cusi
cusis
cusi
cosim
cosiu
cusin
  (o cusa)
  (o cuses)
  (o cusa)


  (o cusen)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit   
 imperfet   (av) plusquamperfet   (av)
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
cosís
cosissis
cosís
cosíssim
cosíssiu
cosissin

  (o cosisses)

  (o cosíssem)
  (o cosísseu)
  (o cosissen)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin 

(haguesses)

(haguéssem)
(haguésseu)
(haguessen)  
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit   
 passat perifràstic   passat anterior perifràstic  
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vagi
vagis
vagi
vàgim
vàgiu
vagin
(vaja)
(vages)
(vaja)
(vàgem)
(vàgeu)
(vagen)
cosir
cosir
cosir
cosir
cosir
cosir
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vagi
vagis
vagi
vàgim
vàgiu
vagin
(vaja)
(vages)
(vaja)
(vàgem)
(vàgeu)
(vagen)
haver
haver
haver
haver
haver
haver
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit
cosit  
 Imperatiu
  present     (av)   (negatiu)

cus
cusi
cosim
cosiu
cusin


  (o cusa)


  (o cusen)

Témer
Témer
  
  
   
Paradigma model
      
   
    
   
      

      témer  (per)      
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
     témer-se      
|| Adonar-se.

 Formes no personals
infinitiu  gerundi   
present:témerpresent:tement
passat: haver temut passat: havent temut 
   participi :   temut, temuda; temuts, temudes
 Indicatiu
  present   (av) perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
temo
tems
tem
temem
temeu
temen
  (o tem)




jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem)
(haveu)
temut 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut   
 imperfet   plusquamperfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
temia
temies
temia
temíem
temíeu
temien
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
temut 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut   
 passat (simple)   passat anterior (simple)  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
temí
temeres
temé
temérem
teméreu
temeren





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut   
 passat (perifràstic)   passat anterior (perifràstic)  
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
témer
témer
témer
témer
témer
témer
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen) 
haver
haver
haver
haver
haver
haver 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut   
 futur (simple)   (futur immediat)   futur perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
temeré
temeràs
temerà
temerem
temereu
temeran





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
temut 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut   
 condicional     condicional perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
temeria
temeries
temeria
temeríem
temeríeu
temerien





jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
temut 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut  
 Subjuntiu
 present     (av) perfet  
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
temi
temis
temi
temem
temeu
temin
  (o tema)
  (o temes)
  (o tema)


  (o temen)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
temut 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut   
 imperfet   (av) plusquamperfet   (av)
 jo
 tu
 ell
 nos.
 vos.
 ells 
temés
temessis
temés
teméssim
teméssiu
temessin

  (o temesses)

  (o teméssem)
  (o temésseu)
  (o temessen)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin 

(haguesses)

(haguéssem)
(haguésseu)
(haguessen)  
temut 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut   
 passat perifràstic   passat anterior perifràstic  
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vagi
vagis
vagi
vàgim
vàgiu
vagin
(vaja)
(vages)
(vaja)
(vàgem)
(vàgeu)
(vagen)
témer
témer
témer
témer
témer
témer
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells 
vagi
vagis
vagi
vàgim
vàgiu
vagin
(vaja)
(vages)
(vaja)
(vàgem)
(vàgeu)
(vagen)
haver
haver
haver
haver
haver
haver
temut 
temut 
temut 
temut 
temut 
temut  
 Imperatiu
  present     (av)   (negatiu)

tem
temi
temem
temeu
temin


  (o tema)


  (o temen)